|
| |
Fornells, un port tradicional
Fornells és un indret de diferents tonalitats: blaus, blancs
i ocres. El blau el posa la badia, amb el seu mar immens. Els ocres
els devem a la terra i a algunes cases, mentre que els blancs són
típics de les veles i l'emblanquiment tradicional de la casa
menorquina de pescadors.
|

| |
A qualsevol que conegui Menorca, el nom de Fornells evoca la llagosta, la qual
simbolitza allò que Fornells ha estat sempre: un poble de
pescadors i un port natural que ha viscut i encara viu de la pesca
de la llagosta. S'hi poden trobar molt fàcilment llaüts,les
embarcacions destinades a aquest tipus de pesca, atracats al port:
una imatge d'allò més pintoresca.
Continua essent un poble de pescadors modest, sense grans palaus
ni grans edificacions, perquè Fornells, tot i viure de, per
a i arran del mar, no té allò que els turistes en
diuen platja. De tota manera, n'hi ha moltes ben a la vora, que
és on hi ha les grans instal·lacions turístiques.
Fornells, per sort, no ha quedat malmès pel turisme de masses.
|
|
| |
|
| |
De tots els centres turístics, Fornells és el que
més s'allunya del tòpic. El centre urbà de
Fornells -net, cuidat i tradicional- té uns 300 habitants,
xifra que augmenta a l'estiu, fins a arribar als 1.500 i 2.000.
|

| |
Fornells continua essent el mateix
de sempre. Hi ha un turisme selectiu, que sap gaudir sense destruir,
la qual cosa és d'agrair.
Diuen que el poble va nèixer al voltant del castell que fou
construït durant el segle XVII per a defensar la costa dels
desembarcaments dels pirates barbarescos. El castell fou enderrocat
el segle XVIII, i del passat militar o guerrer només en queda
la torre de vigilància massissa -actualment restaurada- a
un dels caps de la badia. De la torre estant, es pot observar, cap
a l'oest, el Cap de Cavalleria, i, cap a l'est, el massís
de la Mola, que forma la bocana de la badia: un bon penya-segat
arran de mar.
|
|