Reserva de la biosfera

L'any 1993, l'illa de Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera (projecte Home i Biosfera, MAB, Unesco) la qual cosa implica un compromís de l'home amb el medi.

Des de llavors, la conservació de l'equilibri natural ha esdevingut prioritària, encara que ja ho era per a la majoria de la població, tenint en compte el seu tarannà.

S'han de mantenir els elements paisatgístics naturals i, a la vegada, cal evitar que el desenvolupament turístic traeixi el gran privilegi de Menorca, és a dir, el seu paisatge humanitzat: els monuments megalítics, les tanques encerclades per parets seques, les barraques, els ponts, etc. que configuren aquest paisatge tan singular, com ho fan també els mateixos penya-segats, maresmes o albuferes. Hom diria que l'home ha anat esculpint l'illa fins a aconseguir una obra d'art que no s'ha de malmetre.

Entre els ANEI -Àrea Natural d'Especial Interès- que són espais singulars protegits per la llei -la zona de Cala Macarella i Cala en Turqueta, Punta Nati, Algaiarens, Monte Toro- es fa menció especial a alguns indrets que resultaran familiars a aquells que hagin llegit aquestes pàgines- la Mola de Fornells, el Cap de Cavalleria...- però sobretot s'insisteix en un punt únic que ha de rebre una protecció especial, el nucli d'aquesta Reserva de la Biosfera: Es Grau.

L'Albufera des Grau és un Parc Natural que es troba al nord de Maó, a mig camí entre la capital i Addaia. Es tracta de la zona humida més gran de l'illa, formada per una àmplia llacuna de poca fondària, envoltada de conreus i costejada per turons baixos coberts de pinars i savines. És el punt de reunió dels altres habitants ocasionals de l'illa: xarxets, agrons, fotges, ànecs...

A la boca de l'albufera hi ha Es Grau, port i platja, i davant l'illa d'en Colom, a mig quilòmetre de la costa, amb les ruïnes d'una altra església paleocristiana.