Cales secretes, platges i ports

Abans, a la secció “La Zona: L'agresta costa nord de Menorca”, hem descrit la costa que envolta Fornells, atès que és la que interessa més als nostres clients i navegants de la badia de Fornells. En aquesta secció, en canvi, us presentem els trets generals de tota l'illa de Menorca.

És com si un eix imaginari dividís l'illa en dos meitats, la nord i la sud. Fins i tot el sòl és diferent: més rogenc i amb pissarra al nord i més calcari al sud.

Les costes també són totalment oposades. La costa nord és aspra, amb penya-segats castigats pel vent, amb Fornells com a principal refugi. Al sud, en canvi, la costa és més baixa i hi abunden platges i arenals.

Tota la costa sud és una successió de cales i platges, però la seva densitat augmenta encara més a les puntes de l'illa. A l'extrem sud-est, que va acollir la població prehistòrica més nombrosa, com ho demostra la gran concentració de coves, queda sota la influència de Maó. Es Castell i Sant Lluís, ara municipis independents, van formar part de la capital de l'illa. A llurs costes s'obre un ampli ventall de llocs d'interès.

A Es Castell mateix, que es troba dins del complex portuari de Maó, hi trobem Cales Fonts, un port acollidor i amb caràcter. si seguim cap al sud toparem amb Alcaufar, un antic port de pescadors arrecerat en una petita cala.




Les seves construccions tradicionals semblen haver servit d'exemple per a les urbanitzacions modernes més respectuoses amb l'entorn. Encara més al sud, a la punta mateixa de l'illa, davant de l'illa de l'Aire, hi ha Punta Prima, una platja amb una urbanització al darrere que va ser un dels primers punts de desenvolupament turístic convencional de l'illa.

Si entrem ja de ple a la costa sud, i seguim cap a l'oest, hi veurem les cales que envolten el poble de pescadors de Torret, amb una torre de vigilància del segle XVIII: des de cala Binibeca -amb un petit club nàutic- fins a Cala Binissafúller. Per cert, totes les torres de la costa sud són espanyoles, mentre que les de la costa nord són angleses.

Després del Cap d'en Font i de les cales de Biniparratx i Binidali comença una zona costanera menys poblada, que arriba fins a Cala En Porter, amb un paisatge idíl·lic, de postal, amb la platja recollida entre els penya-segats, al costat del conjunt prehistòric de Cales Coves.

A un dels penya-segats que protegeix Cala En Porter hi ha la Cova d'en Xoroi, que dona directament al mar. Va ser antigament un habitacle prehistòric i ara s'ha convertit en un mirador i una sala de festes. No cal dir que és un mirador espectacular.

El tram següent de costa disposa de magnífiques platges i cales d'accés més fàcil i més freqüent. La platja de Son Bou, al sud d'Alaior, és la més llarga, i més a l'oest, al sud d'Es Migjorn Gran, hi ha les platges de Sant Tomàs i de Binigaus.

Per arribar a Cala Escorxada, Cala Fustam o Cala Trebalúger -unes platges amb penya-segats calcaris i nombrosos pinars- cal agafar camins que travessen finques privades o accedir-hi per mar amb una embarcació. És una zona tranquil·la, fins i tot a l'apogeu de la temporada turística.