| |
Cales secretes, platges i ports
Abans, a la secció “La Zona: L'agresta costa nord
de Menorca”, hem descrit la costa que envolta Fornells, atès
que és la que interessa més als nostres clients i
navegants de la badia de Fornells. En aquesta secció, en
canvi, us presentem els trets generals de tota l'illa de Menorca.
És com si un eix imaginari dividís l'illa en dos meitats,
la nord i la sud. Fins i tot el sòl és diferent: més
rogenc i amb pissarra al nord i més calcari al sud.
Les costes també són totalment oposades. La costa
nord és aspra, amb penya-segats castigats pel vent, amb Fornells
com a principal refugi. Al sud, en canvi, la costa és més
baixa i hi abunden platges i arenals.
Tota la costa sud és una successió de cales i platges,
però la seva densitat augmenta encara més a les puntes
de l'illa. A l'extrem sud-est, que va acollir la població
prehistòrica més nombrosa, com ho demostra la gran
concentració de coves, queda sota la influència de
Maó. Es Castell i Sant Lluís, ara municipis independents,
van formar part de la capital de l'illa. A llurs costes s'obre un
ampli ventall de llocs d'interès.
A Es Castell mateix, que es troba dins del complex portuari de Maó,
hi trobem Cales Fonts, un port acollidor i amb caràcter.
si seguim cap al sud toparem amb Alcaufar, un antic port de pescadors
arrecerat en una petita cala.

Les seves construccions tradicionals semblen haver servit d'exemple
per a les urbanitzacions modernes més respectuoses amb l'entorn.
Encara més al sud, a la punta mateixa de l'illa, davant de
l'illa de l'Aire, hi ha Punta Prima, una platja amb una urbanització
al darrere que va ser un dels primers punts de desenvolupament turístic
convencional de l'illa.
Si entrem ja de ple a la costa sud, i seguim cap a l'oest, hi veurem
les cales que envolten el poble de pescadors de Torret, amb una
torre de vigilància del segle XVIII: des de cala Binibeca
-amb un petit club nàutic- fins a Cala Binissafúller.
Per cert, totes les torres de la costa sud són espanyoles,
mentre que les de la costa nord són angleses.
Després del Cap d'en Font i de les cales de Biniparratx i
Binidali comença una zona costanera menys poblada, que arriba
fins a Cala En Porter, amb un paisatge idíl·lic, de
postal, amb la platja recollida entre els penya-segats, al costat
del conjunt prehistòric de Cales Coves.
A un dels penya-segats que protegeix Cala En Porter hi ha la Cova
d'en Xoroi, que dona directament al mar. Va ser antigament un habitacle
prehistòric i ara s'ha convertit en un mirador i una sala
de festes. No cal dir que és un mirador espectacular.
El tram següent de costa disposa de magnífiques platges
i cales d'accés més fàcil i més freqüent.
La platja de Son Bou, al sud d'Alaior, és la més llarga,
i més a l'oest, al sud d'Es Migjorn Gran, hi ha les platges
de Sant Tomàs i de Binigaus.
Per arribar a Cala Escorxada, Cala Fustam o Cala Trebalúger
-unes platges amb penya-segats calcaris i nombrosos pinars- cal
agafar camins que travessen finques privades o accedir-hi per mar
amb una embarcació. És una zona tranquil·la,
fins i tot a l'apogeu de la temporada turística.
|
|

| |
|
| |
Cala Galdana, encara més a l'oest,
és un dels llocs de més atracció turística
de la costa sud i està molt ben comunicada per carretera des
de Ferreries. Si continuem cap a Ciutadella, però, hi trobarem
una zona aïllada amb unes cales magnífiques i ben arrecerades,
com ara Macarella -amb un conjunt de coves prehistòriques al
costat- o Cala en Turqueta.
Envoltades per pinars i ben protegides pels penya-segats, les cales
són molt estimades per la població de Menorca.
Després de la Punta des Governador i l'ampli Arenal de Son
Saura arribem a la zona d'influència de Ciutadella, la que
costeja l'extrem sud-oest de l'illa.
Tot i que és una zona una mica més poblada, s'hi conserven
indrets d'un atractiu formidable, com ara Son Saura, i bones platges
com ara Son Xoriguer. Si girem i travessem el cap D'Artrutx arribarem
a la costa oest de l'illa. Cala Blanca i Santandria han esdevingut
actualment punts turístics tot heretant la tradició
anterior de llocs d'estiueig per als habitants de Ciutadella.
Al Nord d'aquesta última urbanització, tot travessant
una de les zones de més intensitat ramadera de l'illa, hi trobem
Punta Nati amb el seu far, que marca l'extrem nord-oest de l'illa.
Fins a arribar-hi, la costa es presenta molt escarpada, com tota la
costa nord, amb coves -com ara la Cova des Tabac- i promontoris com
ara el Cap de Banyos- amb unes bones cales com per exemple Cales Piques,
just al costat- i el Cap de Bajoli, que marca l'extrem oest de l'illa. |

| |
Després de Punta Nati, ens retrobarem
amb la costa nord, que abans havíem abandonat a Cala Pregonda.
Encara hi queden, però, algunes cales interessants, com ara
Cala Morell, convertida en un dels punts turístics més
atractius.
Més a l'est, Algaiarens, d'accés una mica més
difícil, amb dues platges impecables i sorprenentment grans.
Arrecerades entre pinars i amb una petita maresma al fons, són
dos exemples perfectes de la platja mediterrània.
Després del Cap Gros, cap a l'est, s'inicia la zona de Sa Falconera:
un penya-segat dur, inhòspit, amb tres cales petites -la cala
Pilar, Moragues i la cala d'en Calderer- que ens porta fins a Cala
Barril i les illes Bledes. D'aquí estant, ja podem entreveure
Cala Pregonda i més al fons el Cap de Cavalleria. El refugi
de la badia de Fornells es troba a pocs quilòmetres cap a l'est.
Reserva Marina
La reserva marina del nord de Menorca inclou les aigües interiors
compreses entre el cap Gros, l'illa dels Porros i la punta des Morter.
S'hi distingeixen tres àrees amb diferents nivells de protecció:
l'àrea A o de reserva integral, l'àrea B on la pesca
professional és permesa, i l'àrea C o d'esmorteïment
d'impactes.
A més, també hi ha una zona temporal per a la pesca
recreativa. D'ençà del seu establiment, s'ha aconseguit
una recuperació notable de la vida a la zona. |
|