Gastronomia. L'illa del formatge i del gin

Va nèixer a Maó, la maionesa? Aquesta sembla ser la qüestió clau de la gastronomia Balear durant molt de temps.

Els francesos van ser presents a l'illa des del 1756 fins al 1763 i, per tant, van tenir 7 anys per aprendre a transformar els forts alliolis locals tot traient-los l'all i tot muntant una salsa que emulsiona oli d'oliva i rovell d'ou.

Els elements eren a Menorca, però no només aquí, per descomptat.

Mai no es podrà saber del cert l'origen de la maionesa. Per tant, més val parlar de temes més reals.
Els punts forts de la gastronomia menorquina són la qualitat del peix i de la llagosta -dels quals ja hem parlat a l'apartat sobre Fornells-, el formatge, el gin i la desconeguda cuina local.

Vegeu una recepta de cuina menorquina contemporània

El formatge de Maó


El formatge de Maó, amb denominació d'origen, és el producte més exportat de l'illa. És un formatge de llet de vaca, de forma quadrada, amb els cantons i les arestes redones per l'efecte del drap amb què s'escorre i es premsa durant el procés d'elaboració, l'anomenat fogasser.

Cada formatge pesa entre 2 i 4 kg. És de pasta més aviat groguenca, compacta i amb algun ull de tant en tant i té la costra d'un color groc ataronjat, atès que s'unta amb oli o mantega per aconseguir una conservació perfecta.

Els tradicionals es poden consumir al cap de dos mesos de maduració i duren fins a 12 mesos. Hi ha gent que els prefereix més anyencs, quan agafen un punt gairebé picant, però avui dia s'ofereixen tendres o semicurats. Són productes per a un gust nou, que no té res a veure amb la tradició.

El formatge de Maó és un dels més importants a nivell nacional: no té res a envejar als millors formatges d'Espanya.

El Gin

A Menorca hi havia -i encara hi ha- ginebres i també durant un temps, al port de Maó, l'armada anglesa. Fruit d'aquesta barreja, va nèixer el gin, un aiguardent diferent, aliè a la tradició espanyola i mediterrània, i amb notable diferències amb la ginebra anglesa original.

Es tracta d'un creuament entre la ginebra i l'esperit mediterrani inventat a Menorca. Va tenir molt d'èxit i es té constància que el nostre gin es bevia als vaixells anglesos i que també va deixar meravellats a altres visitants, que el consideraven "el millor aiguardent fabricat a Europa", com ara l'historiador Vargas Ponce, que va visitar l'illa l'any 1781.

La principal diferència respecte la London Gin és que el gin de Menorca s'elabora a base d'un aiguardent que procedeix d'oliva mediterrània en lloc de cereals. Els ginebres arriben avui dia de la península i es destil·la la maceració en vells alambins de coure. Posteriorment, es deixa envellir l'aiguardent en barrils de roure curat amb ginebra, per tal que el gin no agafi el color de la fusta.

El gin és present a la vida quotidiana de l'illa. Es beu tot sol o en una barreja menorquina molt típica: la pomada, que s'obté tot mesclant gin amb suc de llimona natural.

Es té constància que l'illa va ser una productora notable de vi, però ara ja gairebé no hi ha ceps i fins fa poc no hi havia gairebé ningú que raïmés. No obstant això, avui dia s'ha donat un nou impuls al vi menorquí amb marques que produeixen vi d'una qualitat excel·lent.


Un altre licor local que pot resultar sorprenent als visitants de Menorca és el licor de roses, que s'acostuma a beure als bateigs. Sembla que és originari de Grècia i és que, en efecte, diverses famílies van arribar de Grècia durant el segle XVIII per treballar a les salines i a les drassanes i potser fins i tot per dur-hi a terme activitats comercials.

La cuina local

Existeix una cuina menorquina que la majoria dels visitants desconeix, però que val la pena investigar. Alguns dels plats d'origen i tradició menorquins són: l'oliaigua, una sopa de tomàquet que es serveix a totes les cases rurals i de la qual existeixen diverses versions;
l'arròs de sa terra, un plat d'origen àrab fet amb blat;
les albergínies al forn farcides de pebrot, tomàquet i ceba fregits, i
perdius amb col, fetes al forn, amb botifarra i sobrassada i embolicades amb una fulla de col.